Què són?

   Són compostos de C i H (com indica el nom d'hidrocarburs) de cadena oberta, en què els àtoms estan units entre ells per enllaços senzills (C-C i C-H).

    La seva fórmula empírica és C_nH_2n+2, on n és el nombre de carbonis.

Com s'anomenen?

    Els quatre primers tenen un nom sistemàtic format pels prefixos met-, et-, prop-, i but-  seguits del sufix "-à".  Els altres s'anomenen mitjançant els prefixos grecs que indiquen el nombre d'àtoms de carboni, i la terminació "-à".

Fórmula	Nom	Radical	Nom
	Metà		Metil-
	Età		Etil-
	Propà		Propil-
	Butà		Butil-
	Pentà		Pentil-
	Hexà		Hexil-
	Heptà		Heptil-
	Octà		Octil-

Altres noms de la sèrie dels alcans són els següents:

   S'anomena radical alquil l'agrupació d'àtoms procedents de l'eliminació d'un àtom d'H en un alcà. Per això conté un electró de valència disponible per formar un enllaç covalent. S'anomenen canviant la terminació -à per -il.

    Quan hi ha ramificacions (cadenes laterals) cal seguir una sèrie de normes per anomenar-los correctament.

• Es tria la cadena més llarga. Si hi ha dues o més cadenes amb igual nombre de carbonis es tria la que tingui més nombre de ramificacions.

3-metilhexà

• Es numeren els àtoms de carboni de la cadena principal començant per l'extrem que tingui més a prop alguna ramificació, de manera que la possible sèrie de números locatius o fites sigui sempre la més baixa possible.

2,2,4-trimetilpentà, i no 2,4,4-trimetilpentà

• Les cadenes laterals s'anomenen abans que la cadena principal, precedides del corresponent número locatiu i amb la terminació "-il" per indicar que són radicals.  
• Si un mateix àtom de carboni té dos radicals s'indica la fita davant de cada radical i s'ordenen per ordre alfabètic.

4-etil-2-metil-5-propiloctà

• Si un mateix radical es repeteix en diversos carbonis, se separen les fites de cada radical per comes i es posa davant del nom del radical el prefix "di-", "tri-", "tetra-", etc.

2,3-dimetilbutà

• Si hi ha dos o més radicals diferents en carbonis diferents, s'anomenen per ordre alfabètic posant el número locatiu davant de cada radical. En l'ordre alfabètic no es tenen en compte els prefixos: di-, tri-, tetra- etc. ni sec-, terc-, i altres com cis-, trans-, o-, m-, i p-; però sí que es té en compte iso-.

5-isopropil-3-metiloctà

• Si les cadenes laterals són complexes, s'anomenen de forma independient i es col·loquen, tancades entre parèntesis, per ordre alfabètic com els altres radicals. En aquests casos s'ordenen per la primera lletra del radical. Per exemple, en el (1,2-dimetilpropil) sí que tindrem en compte la "d" per l'ordre alfabètic, perquè és un radical complex. A les cadenes laterals la fita que porta el número 1 és el carboni que està unit a la cadena principal.

5-(1,2-dimetilpropil)-4-etil-2-metilnonà

• Si les fites de les cadenes laterals són les mateixes, independentment de l'extrem de la cadena principal per on comptem, es tindrà en compte l'ordre alfabètic de les ramificacions.

4-etil-5-metiloctà

Si ens donen la fórmula

   Busca la cadena més llarga, en aquest cas és de 6 carbonis. Numera els carbonis començant per l'extrem que tingui més a prop una ramificació. Marca els radicals i fixa't a quins carbonis estan units. Anomena les fites seguides dels noms dels radicals per ordre alfabètic. Finalment anomena la cadena principal amb el prefix corresponent i acabada en -à.

Si ens donen el nom

   Escriu la cadena més llarga de carbonis, en aquest cas 5 carbonis. Situa els radicals sobre la cadena amb l'ajuda de les fites. Completa l'esquelet de carbonis amb hidrògens fins a tenir quatre enllaços a cada carboni.

Exemples

	3-metilpentà
	4-etil-2,4-dimetilhexà
	3-isopropil-2,5-dimetilheptà

   La nomenclatura de la IUPAC admet els noms tradicionals d'alguns radicals substituïts, cosa que facilita la nomenclatura en aquests casos:

	isopropil (isòmer del propil) (1-metiletil)
	isobutil (2-metilpropil)
	sec-butil (butil secundari) (1-metilpropil)
	terc-butil (butil terciari) (1,1-dimetiletil)
	isopentil (3-metilbutil)
	neopentil (2,2-dimetilpropil)

Models moleculars

Exercicis

Inicio | Introducció | Conceptes previs | Tipus de funcions | Alcans | Alquens | Alquins | H. cíclics | H. aromàtics | Halogenurs | Alcohols | Fenols | Èters | Aldehids | Cetones | Àc. carboxílics | Èsters | Amines | Amides | Nitrocompostos | Nitrils | Exercicis | Molècules 3D | Taula Periòdica | Links
Autor de la web:  
Traducció al català: M. Assumpció Surrell (Institut Montgrí - Torroella de Montgrí)