|
L'hidrogen (H) presenta nombre d'oxidació +1 amb
els no metalls i
–1 amb els metalls.
El flúor (F) només presenta el nombre
d'oxidació –1.
L'oxigen (O) presenta el nombre d'oxidació
–2, excepte en els
peróxids, on és –1
Els metalls alcalins (grup 1, o grup del Li) tenen 1
electró de
valència, tendiran a perdre-ho posseint sempre en els
compostos el
nombre d'oxidació +1.
Els metalls alcalinoterris (grup 2, o grup del Be) tenen 2
electrons de valència, tendiran a perdre'ls posseint sempre
en els
compostos el nombre d'oxidació +2.
El grup B (grup 13) té 3 electrons de
valència, tendiran a
perdre'ls posseint sempre en els composts el nombre
d'oxidació +3.
El grup C (grup 14) té 4 electrons de
valència, que tendeixen a
compartir-los, tenen un nombre d'oxidació +4 amb els no
metalls, i
el nombre d'oxidació –4 amb els metalls i l'H.
El grup N (grup 15) té 5 electrons de
valència, tendiran a
guanyar 3 posseint sempre amb l'H i amb els metalls el nombre
d'oxidació –3.
Els calcógens (grup 16, o grup de l'O) tenen 6
electrons de
valència, tendiran a guanyar 2 posseint sempre amb l'H i amb
els
metalls. nombre d'oxidació –2.
Els halógens (grup 17, o grup del F) tenen 7
electrons de
valència, tendiran a guanyar 1 posseint sempre amb l'H i amb
els
metalls nombre d'oxidació –1.
Dintre dels metalls de transició hem de saber que el Ag té nombre
d'oxidació +1, el Zn i Cd tenen nombre d'oxidació
+2, i el Sc, I i
La tenen nombre d'oxidació +3.
Els grups 14 al 17 presenten diversos nombres
d'oxidació quan
formin oxàcids, però ja els estudiarem
més endavant.
|
